La fageda d’en Jordà
Saps on és la fageda d’en Jordà ?
Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d’aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Després d’haver treballat a classe la poesia modernista i, especialment, Joan Maragall; escolteu el poema recitat “La fageda d’en Jordà” i veieu el tràiler Joan Maragall, la llei d’amor. La feina encomanada és triar i preparar un poema d’aquest autor per poder realitzar un recital poètic al centre en el marc de l’any Maragall.
dimecres, 1 de desembre del 2010
dissabte, 20 de novembre del 2010
Teatre i poesia
Joan Maragall va néixer a Barcelona el 10 d’octubre de 1860 i va morir amb cinquanta anys tot just acabats de fer, el 22 de desembre de 1911. Aquesta temporada es commemora, per tant, el doble aniversari d’una de les personalitats més fascinants de la cultura catalana del segle XX, i el TNC vol contribuir al merescut homenatge d’aquest poeta de la paraula viva, mestre d’ascendència romàntica subscrit al Modernisme. Amb aquest objectiu neix Joan Maragall, la llei d’amor.
dijous, 11 de novembre del 2010
Recomanacions
Xip Xap obre una nova edició del cicle de teatre Cavall Fort |
| ||
dissabte, 6 de novembre del 2010
Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter es dóna a conèixer l'any 1904 com a dramaturg. Renovador i original, amb obres com Aigües encantades o La dama enamorada, totes dues de 1908, trenca amb la tradició de la Renaixença. Dirigeix la Biblioteca "A tot vent", i hi edita la novel•la El cercle màgic (1929), que obté el Premi Crexells. La seva dedicació a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual és diputat a les Corts i al Parlament de Catalunya, l'allunya de les lletres, que reprèn el 1934 amb Camins de França, considerada la seva obra mestra. A partir del 1938 i fins a la seva mort escriu el cicle novel•lístic El pelegrí apassionat, en dotze volums (editats entre 1952 i 1977), on aboca l'experiència personal, en un intent sense precedents de síntesi, justificació i alliberament.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Mar i cel
"Amb Mar i cel Guimerà inicià una clara aproximació a un cert col·loquialisme en els diàlegs i a una estructuració més continguda. L'autor deixava en un primer terme la tragèdia amorosa dels protagonistes i hi afegia el tema del desarrelament que ja era perceptible en obres anteriors, però que hi agafava una formulació més definida i apuntava a versions posteriors. Consolidava, doncs, uns eixos temàtics que esdevindrien recurrents a la seva producció: a) la impossibilitat d'assolir el desig amorós en un entorn sempre hostil i, b) l'exili dels protagonistes a qui l'amor promet el retorn a una arcàdia inexistent, i que són, per tant, víctimes d'un món advers."
(Ramon Bacardit: "L'evolució d'un dramaturg", dins Guimerà. 1845-1995. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1995).
(Ramon Bacardit: "L'evolució d'un dramaturg", dins Guimerà. 1845-1995. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1995).
Comenteu aquest fragment del musical Mar i cel: text, música, actors, decorats...
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Benvinguts!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)