Mar i cel

"Amb Mar i cel Guimerà inicià una clara aproximació a un cert col·loquialisme en els diàlegs i a una estructuració més continguda. L'autor deixava en un primer terme la tragèdia amorosa dels protagonistes i hi afegia el tema del desarrelament que ja era perceptible en obres anteriors, però que hi agafava una formulació més definida i apuntava a versions posteriors. Consolidava, doncs, uns eixos temàtics que esdevindrien recurrents a la seva producció: a) la impossibilitat d'assolir el desig amorós en un entorn sempre hostil i, b) l'exili dels protagonistes a qui l'amor promet el retorn a una arcàdia inexistent, i que són, per tant, víctimes d'un món advers."

(Ramon Bacardit: "L'evolució d'un dramaturg", dins Guimerà. 1845-1995. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1995).

Comenteu aquest fragment del musical Mar i cel: text, música, actors, decorats...